sábado, 4 de septiembre de 2010

Salutació



Estic d´acord amb els que pensen o creuen que la llengua catalana és la més bonica del món, jo vaig més lluny encara, penso que el català és la llengua més perfecta que conec després del sanscrit (escriptura sana), semblant al hebreu de la kabalah perquè s´hi pot trobar fins a tres nivells de lectura i per tant de comprensió.


Pels qui coneixen prou be el català estaran amb mi en que hi ha grapats d´exemples com el que ens du fins aquí: les cames són fetes per caminar i tot caminant fem camí. No és una manera assenyada de discorrer el trobar mots escaients que deriven d´un significat bàsic com són les cames?. S´evidencia que la nostra llengua està construida amb seny i economía, com per exemple: no és senyor/a qui du seny? i no són derivats potents Ensenyar la senyera com senyal de protesta?, o bé: Vols volar amb mi al voltant de les Pléyades?. Ben mirat quan em miro al mirall, soc un miratge o estic amirallat? A més, puc trobar un munt de significats de la paraula CAP segons el context: És capdal anar cap amunt; al cap d´avall el cap de secció és un capsigrany; el cap de la vila capbussa pels femés de la corrupció; al cap de poc no hi haurà cap altre; cap sospita del caporal; estic fins el capdemunt de ser a l´altre cap de món; al cap i a la fi això no ho puc capir; pel cap baix hi ha tres capellans que capgiren la meva opinió; no hi cap cap captaire més; al cap de molts anys no hi van trobar cap cap amb titella; no veig cap encaputxat al capdavant de la capçalera de la manifestació; cap a on anem si cap preguntar?; el cap de llista va fer capgirar les votacions; en quin cap cap capar el toro; quan pugis capdalt fes un cop de cap; vull captivar la noia que captura ocells. Cap a on vas el cap de setmana? i el capvespre de cap d´any? Al cap de Creus. I encara podem trobar derivats com: captar, capciós, capaç, capacitat, capítol, capità, capital, capitell o capficar-se. Per això i més he escollit nomenar el blog  co(i)nspiració2020 , un concepte prou inteligible per qualsevol altra llengua que no sigui la catalana. I qué significa CO-INSPIRACIÓ? significa inspiració compartida, respiració conjunta, respirant junts com un sol pulmó.


Parèntessi () a part, com el mot no du guió llegim CONSPIRACIÓ. Notem que sense el concepte te més a veure en com més serem més riurem. Aspirar a ser quants més millor per inspirar-nos i espirar plegats, conspirant... fins ressonar amb la vibració del planeta, i això perque el nostre pols (tempo) i ritme de respiració va a temps amb el batec de la terra. Quan les ónes del respirar natural de conspiradors i conspiradores entren en fase amb el pols de les ónes vibracionals de l´astre (freqüencia pròpia de la terra) ambdues ónes poden unir-se i en polsar juntes, entrar en ressonància. Co-inspirant i espirant (a temps), respirant junts, els conspiradors podem fusionar els cors (uranets/es) en un sol ésser i ser acollits per Gaia (gea), la nostra mare... I amb el temps, ficats i ficades dins del procés generador de la bio-feedback (bio-retro-alimentació), arribar tal vegada a ser  transmutats i asoleiats. Gaia i la humanitat en co-inspiració, respirant com un sol astre, podríen vibrar fins devenir una estrella solar, un sol que podría formar binaria amb el Sol que ens il.lumina i ens infón vida amb la seva llum i inspiració, i que amb el seu calor i la humitat de Gaia fa possible la vida sobre la Terra i la manifestació de les lleis naturals que ens regeixen.


A co(i)nspiració l´acompanya 2020 perque serà durant aquest any quan es complirà una efeméride que no es produeix desde fa 600 anys, la conjunció de Júpiter i Saturn en un signe d´aire, fent-se exacta el 20 de desembre de 2020, en la constel.lació d´Aquari.


I la lletra i, desena lletra de l´alfabet català (valor 10, vibració 1 que en numerología simbolitza másculinitat per ser 1 senar, i interna per venir de lletre) es coloca en paréntessi per gaudir de més possibilitats de significat d´allò que brolla de la ment, del que es va presentant i del que anem fent bandera desde el coneixement, la reflexió, la inspiració, la opinió i perquè no, des de l´aspiració (dels uranians) i la conspiració (d´Aquari?).