En la meva vida ha hagut moltes dites i reflexions que m´han commogut profundament. Aquesta pàgina la reservo per incloure aquelles que encara avui no em deixen indiferent i per les que brollin motivades pel meu estat actual d´evolució i pel que està travessant la humanitat sencera.
T´invito, amb tot el meu carinyo a que participis en aquest espai i junts ens anem quedant amb tot allò que ens inspiri a fer un món millor des de la nostra humil aportació, lliurant un gra de sorra en l´oàssi de la pau mental, la innocència i l´amor entre tots els homes i dones de bona voluntat.
La primera d´elles va sorgir en un moment de gran torment per mí en la primavera de 2009
.... I davant de la meva súplica sincera de sanar, apel.lant a la veu interior que escoltava de petit, a la meva humilitat, vaig escoltar la veu més sabia de mí que deia:
Estima´t a través meu
estima´t estimant-me
estima´t sentint amor per mi
Dóna cabuda a l´amor
que sents per mi tot el temps
i la por no hi cabrà.
Com no sé estimar, continuà
Quan aprenguis a estimar-te
perquè ets capaç d´estimar-me
podrás estimar als altres
Estimar és respectar, tolerar, valorar
Sigues benévol amb tú i no et castiguis més
Estima´t i sentiràs pau, amor y alegria
Les qualitats de l´ànima són sempre a l´abast.
Disciplina´t per ser més lliure,
busca dins teu i troba el teu lloc en el món
i no podràs deixar d´expressar-les.
busca dins teu i troba el teu lloc en el món
i no podràs deixar d´expressar-les.
I recordo l´amor, la compassió, la devoció... Compassió per mi, devoció per ell (el mestre interior) i amor per mi i per l´altre,... i de propina (quan pugui ser) sentir-me agraït a Déu de poder estar sa i estalvi a la terra...
I aleshores l´amor que sento per mi mateix, la pau interior i l´alegria d´estar be i d´agraïment són qualitats de l´ànima que no puc amagar ni deixar d´expressar, evitant que s´instal.li la culpa, l´enfado, la crítica y la intolerancia cap a mi i cap a l´altre. I ara que ho reescric, escolto
I aleshores l´amor que sento per mi mateix, la pau interior i l´alegria d´estar be i d´agraïment són qualitats de l´ànima que no puc amagar ni deixar d´expressar, evitant que s´instal.li la culpa, l´enfado, la crítica y la intolerancia cap a mi i cap a l´altre. I ara que ho reescric, escolto
i la teva llum també hi serà, petita però suficient per a que conti.
Descobreixo que per no ser infeliç necessito tenir un projecte (de vida si pot ser), relacionar-me amb els altres i acabar estimant-me d´una vegada, i si hi ha sort ser mereixador de ser estimat per l´altre.(és la propina de l´agraïment a estar viu i en salut?). Fins un any després (medicació incluida) no em vaig adonar que el millor que podia fer amb la meva vida i en el món era está en meditació permanent, com de petit, que estava pendent tot el temps dels "imperatius" interns i que desobeïr-los em feia sentir en culpa, culpable de traïr a la meva mare i a Déu. Em sentía condemnat a estar en consciència i obligat a ser responsable...(oi que sona a ASC Capricorn?) Fent el que faig ara mateix no hi ha cabuda per la culpa.
La felicitat és absencia de por i puc controlar la por nombrant-la i respirar-la. Si controlo la respiració tinc control sobre el cos i les emociones, i si tinc control sobre l´estat d´ànim tinc el control més gran possible sobre la meva vida. Amb la meva vida sota control no hi cap la por ni la infelicitat. I ara una pregària que fou escrita fa molt temps, inspirada en el Pare Nostre
La felicitat és absencia de por i puc controlar la por nombrant-la i respirar-la. Si controlo la respiració tinc control sobre el cos i les emociones, i si tinc control sobre l´estat d´ànim tinc el control més gran possible sobre la meva vida. Amb la meva vida sota control no hi cap la por ni la infelicitat. I ara una pregària que fou escrita fa molt temps, inspirada en el Pare Nostre
P R E G A R I A
Pare meu que estàs a dins meu
Reconegut sigui el teu nom
Vingui a la meva consciencia
la teva existencia
Que es faci la teva voluntad
tant a dins meu com a fora meu
vetlla per a que no em perdi el respecte
i així no perdre´l davant de l´altre.
I no deixis que m´adormi
oblidant que la millor opció
és escoltar el teu parer i
fluïr sense oferir resistencia.
D´insistir, lliuram
de tota experiencia
que no sigui útil pel meu creixement
o m´allunyi de tu i de la teva saviesa.
Cuida de que mai em falti res
doncs he vingut a l´escola de la vida
per aprendre a estimar als altres
i servir-los, oferint el millor de mi.
Que així sigui
Els divendres (dia de Venus) puc trobar a faltar donar amor a una dona que m´agrada, o puc sentir-me sol fins que decideixo donar-me amor a mi mateix, regalant-me un espai-temps de durada infinita. Quan estic sol i em connecto des de l´espai on estic ficat amb el meu interior, quan em postura búdica respiro profundament, tapant les fosses nasals alternadament, és quan puc connectar amb la meva ànima i amb l´ànima mundi, on rau el meu equilibri emocional... He de modificar la postura perque el cos em demana equilibri, noto que ara estic més cómode i em puc relaxar millor per seguir respirant fins a deu respiracions completas, que en aquest tipus de respiració equivalen a 20 respiracions senzilles d´ inspiració i espiració. I m´interioritzo encara més quan em deixo acaronar per la presencia de l´ànima, que li dono espai per a que es manifesti a la meva consciencia. Des de la neutralitat d´estar en pau en mi mateix observo el que passa per la ment, i deu ni do la quantitat de "material" mental que duc a sobre, així que suspiro i permeto que es netegi el "disc dur" del meu cap... Si un dia amb la seva nit comprén 96 quarts d´hora (quasi cent) i no soc capaç de dedicar-me un quart d´hora al dia (un 1% del meu temps) exclusivament a mi mateix, a posar atenció del que passa a dins meu, de gaudir uns moments de pau i serenor, és que estic mort. No tinc cap control sobre la meva vida, no soc lliure. M´adono que ser lliure passa per imposar-me disciplina.
¿Quin nombre sumat a si mateix equival a la décima part del seu quadrat? Solució : x + x = 1/10 x^2; 2x = 1/10 x^2; dividint tota la igualtat per x s´obté 2 = 1/10 x; multiplicant la igualtat per deu 2 · 10 = x; x = 20.
Si soc x i em sumo a mi mateix perquè m´interioritzo i em multiplico per deu (per creure estar en presencia de Jesús, fill de la mare de déu) obtinc el quadrat de mi mateix, i com soc u o més gran que el 1 de mi mateix només puc creixer i mai decreixer. Puc entrar en el.levació i ingresar en els fenómens o processos que segueixen un creixement potencial/exponencial.
Perquè els 20 anys sol ser el periode que necessita l´ésser humà per culminar o completar el seu desenvolupament físic i psíquic?. Perquè la dona culmina o completa el seu desenvolupament físic als 19 anys mentre que l´home no acaba de crèixer fins els 21 anys? Si recuperessim la unitat originària (perduda segons Plató) aquest periode finalitzaria als 20 anys d´haver-se iniciat el naixement d´aquest home-dona, per ser la mitja arimètica dels periodes d´ambdós gèneres: (19 + 21) / 2 = 20 anys.
Va sobtar a Kepler, abans de descobrir les tres lleis que regeixen el sistema solar i que reben els seu nom, que les conjuncions (eclipsis de Júpiter i Saturn) dels més grans i allunyats planetes d´aquell moment es produissin exactament cada 20 anys sense excepció. És casual que sigui la unica parella de planetes que en calcular la mitja aritmètica dels seus periodes (valors arrodonits a nombres sencers) dóni com a resultat 20 també, coincidint amb el periode de conjuncions?. Veiem-ho: Si el periode de traslació de Júpiter al voltant del Sol és de 12 anys i el periode de traslació de Saturn és de 28 anys, el periode mig de trobar-se és de
Perquè els 20 anys sol ser el periode que necessita l´ésser humà per culminar o completar el seu desenvolupament físic i psíquic?. Perquè la dona culmina o completa el seu desenvolupament físic als 19 anys mentre que l´home no acaba de crèixer fins els 21 anys? Si recuperessim la unitat originària (perduda segons Plató) aquest periode finalitzaria als 20 anys d´haver-se iniciat el naixement d´aquest home-dona, per ser la mitja arimètica dels periodes d´ambdós gèneres: (19 + 21) / 2 = 20 anys.
Va sobtar a Kepler, abans de descobrir les tres lleis que regeixen el sistema solar i que reben els seu nom, que les conjuncions (eclipsis de Júpiter i Saturn) dels més grans i allunyats planetes d´aquell moment es produissin exactament cada 20 anys sense excepció. És casual que sigui la unica parella de planetes que en calcular la mitja aritmètica dels seus periodes (valors arrodonits a nombres sencers) dóni com a resultat 20 també, coincidint amb el periode de conjuncions?. Veiem-ho: Si el periode de traslació de Júpiter al voltant del Sol és de 12 anys i el periode de traslació de Saturn és de 28 anys, el periode mig de trobar-se és de
(12 + 28) /2 = 40 / 2 = 20 anys. Tampoc és casual que aquestes conjuncions es produeixin durant 10 vegades seguides en un mateix element, és a dir en signes del Zodíac situats a 120º uns dels altres i no d´una altra manera. Tot això intrigava molt al pare de la ciencia actual el qual i potser per fer resaltar aquesta efeméride a les generacions futures, va modificar el calendari de l´epoca que el papa Gregori VI? li va fer revisar i ajustar, fent que aquests periodes de 200 anys coincidicin amb els inicis i finals de mil.leni.
Com és que el nombre mínim d´aminoàcids diferents, per a que combinats puguin formar la prou varietat de proteines que avalen el bon funcionament d´una célul.la, és 20?. A més dels meus 20 dits, que no puc obviar, perquè són precisament 20 aminoàcids, ni 10 o 40, el mínim necessari (el que tria la natura i evolució) per produïr la major diversitat protéica per a que una cel.lula pugui sobreviure i dividirse conservant la informació genètica? Segurament perquè amb 10 no pot formar prou diversitat de proteïnes per fer sobreviure la cel.lula i amb més de 20 suposaria gastar més energia de la que pot produïr per "gestionar" els aminoiàcids de més, amb la diversitat disponible. Es tracta de calcular el mínim (extrem relatiu d´una funció) d´energia vital de la cel.lula la funció de la qual depèn del poder o capacitat de produïr aminoàcids diferents.
Com és que el nombre mínim d´aminoàcids diferents, per a que combinats puguin formar la prou varietat de proteines que avalen el bon funcionament d´una célul.la, és 20?. A més dels meus 20 dits, que no puc obviar, perquè són precisament 20 aminoàcids, ni 10 o 40, el mínim necessari (el que tria la natura i evolució) per produïr la major diversitat protéica per a que una cel.lula pugui sobreviure i dividirse conservant la informació genètica? Segurament perquè amb 10 no pot formar prou diversitat de proteïnes per fer sobreviure la cel.lula i amb més de 20 suposaria gastar més energia de la que pot produïr per "gestionar" els aminoiàcids de més, amb la diversitat disponible. Es tracta de calcular el mínim (extrem relatiu d´una funció) d´energia vital de la cel.lula la funció de la qual depèn del poder o capacitat de produïr aminoàcids diferents.
Més curiós és que els diàmetres aparentment iguals del Sol i la Lluna (en un eclipse total de sol) en relació a les distàncies de Sol i Lluna respecte a la Terra sigui de 20^2 = 400. Aixó vol dir que la distancia mitja del Sol a la terra (140 · 10^6 Km) és 400 vegades més gran que la distancia mitja de la lluna a la terra (350.000 Km), en una proporció de 20^2. Això no crec que sigui casual, com tampoc ho és un eclipse de Sol total.
Descobrint les virtuts algèbriques i geomètriques del nombre d´or
